Pardinyes proclama guanadores
El dissabte dia 24, diada de Sant Joan, en el marc del Centre Cívic de Pardinyes, el Centre de Cultura Contemporània feia proclamació de les guanyadores en llengua catalana i castellana de la 14 ena edició de Cartes de Desamor, tot un luxe per la excel.lent qualitat de les obres que s'ha emportat els guardons.
Un degut reconeixement al grup Segre, que ens va patrocinar un anunci en l'edició del setmanari "Presència" i també al grup La Mañana, que en castellà, ens va fer l'oportuna difusió.
L'anunci de la tercera edició d'un llibre que reculli tots els guanyadors i accèssits, com una de les aportacions a la capitalitat lleidatana de la cultura catala i el parlament sentit i elogiòs del President de Orvepard Miquel Costa, amb la lectura de les cartes guanyadores per les pròpies autores, cloia un acte senzill, un vermut de fet com l'anunciàvem i un brindis pel premi.
A la foto que ens feia Paco Ermengol, les guanyadores amb Anabel Ramos, la coordinadora del Certàmen, amb Enric Centeno, el President de la Comissió de Cultura i Albert Balada, el Coordinador d'activitats de cultura i del CCCP.
La italiana, Maria Adelaide Castelli, guanyadora del premi en Castella
Nace en Roma en 1960. Con dieciséis años publica un primer libro de poemas, ‘Una farfalla sottovetro’, con el cual llega finalista al premio ‘Gatti’ de poesía. En los años Noventa se traslada a Paris, donde escribe ‘Assenze’, recopilación de relatos breves que la Universidad de Bolonia adoptará como texto de referencia estilística en la cátedra de Estética del D.A.M.S.
En su país de origen sigue trabajando para catálogos de artistas, revistas culturales, y la editorial ‘Girasole’, especializada en literatura femenina.
Actualmente reside en España, disfrutando de las ventajas de la costa catalana y dedicándose, entre otras cosas menos amenas, a explorar sus posibilidades creativas en lengua castellana.
Mar Tomàs, guanyadora del premi en Català
MAR TOMÀS BENEDICTO
Va néixer a Barcelona a finals de l’any 1964. Escric poc, però em sembla que escric des de sempre. Convençuda que el món de la ficció és un mecanisme extraordinari per intentar un apropament a les contradiccions i a l’essència dels sentiments que ens fan bategar el cor. Escriuré és pensar, imaginar, recordar, observar, emocionar-se, preguntar, buscar, trobar, fins i tot, trobar-se. I, de tant en tant, ho intenta.
Actualment és professora de narrativa a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, on ja fa anys, i com alumna, va gaudir del plaer de descobrir la màgia i el sentit de la creació literària. També ha estat membre del jurat de “Les millors pàgines”, certamen convocat per “l’Associació l’art d’escriure” i l’Ajuntament de Granollers.
Potser l’amor l’acompanya en aquest viatge pel món de les paraules perquè, ens diu "abans d’escriure la carta de desamor "Sempre sol", he estat afavorida amb el segon premi a dues convocatòries del certamen literari de “Cartes d’amor” organitzat conjuntament per la Biblioteca Can Pedrals i L’Ajuntament de Granollers".
Mar Tomas Benedicto (llengua catalana) i Maria Adelaide Castelli (llengua castellana) guanyadoras de la 14ena edic. "Cartes de Desamor"
A la Sala d’Actes de l’Organització de Veïns de Pardinyes, ORVEPARD, a les nou del vespre del dia 14 de juny de 2006, es reuneix el Jurat del 14è Certamen Literari “Cartes de Desamor” amb l’assistència de: Francesc Català, Xavier Solé, Salomé Ribes i, com a secretària, Anabel Ramos. Comptem amb el veredicte emés per correu electrònic de Daniel Aldaya i Roser M. Queralt, que no han pogut assistir.
S’han presentat al Certamen 169 cartes, de les quals 48 estan escrites en llengua catalana i 121 en llengua castellana. La difusió del Certamen a través d’Internet ha convocat participants de diversos països d’Amèrica del Sud, d’Europa, de Sud-àfrica així com de la majoria de les comunitats autònomes i comarques de Catalunya.
A continuació es repassen les Bases del 14è Certamen per tal de descartar les cartes que no s’hi ajustin i es posen a votació les seleccionades prèviament pels membres del jurat.
Atès el resultat de la votació de la selecció de les cartes escrites en català, queda guanyadora la carta amb títol Sempre Sol i amb pseudònim Sempre Lluna que, un cop oberta la plica correspon a Mar Tomàs Benedicto. Amb una carta que, tot i el poc espai que permet, ens diu moltes coses, aconsegueix fer salts entre el present i el passat d’una dona que ha estat a l’ombra d’un personatge important.
Atès el resultat de la votació de la selecció de les cartes escrites en castellà, queda guanyadora la carta amb títol Amante Nefasto i amb pseudònim 777 que, un cop oberta la plica correspon a Maria Adelaide Castelli. Amb un escrit que amb contundència, cruesa i ironia desmitifica la figura de l’amant mitjançant un llenguatge fresc i metàfores quotidianes.
Nota: Recordem que la proclamació del veredicte i entrega dels premis tindrà lloc el dissabte 24 de juny a les 12:00 en el Centre Cívic de Pardinyes (St. Pere Claver, 1) en el transcurs d'un vermouth que el Centre de Cultura Contemporània i la Comissió de Cultura ofereixen als assistents a aquest acte.
dissabte 24, vermouth proclamació del veredicte de Cartes de Desamor i d'entrega dels guardons
El Jurat ja té un veredicte, i la organització, que ja haviem decidit de fugir de la voràgine d'activitats culturals que s'apleguen a l'entorn de Sant Jordi, com del mes de maig tot festiu a la ciutat de Lleida, ens veiem abocats a un Juny, aquest cop envaït per l'activitat del referèndum, que ens porta a triar el 24 de Juny, Sant Joan, com la nostra data màgica, en la que, també canviem el format, deixem de fer sopar i fem un vermouth de proclamació de veredicte i guanyadors de la 14ena edició del certamen literari de "Cartes de Desamor", al Centre Cívic de Pardinyes, al carrer Sant Pere Claver n. 1 de Pardinyes, a les 12:00 h. del 24 de Juny de 2006 on esteu tots i totes convidats a participar d'aquesta festa de la cultura al "barri de darrera l'estació" .
Desamor junto al rio (text publicat pel periodista Pau Echauz a La Vanguardia del 03-06-06
Pardinyes es un barrio romántico por naturaleza. Era una periferia urbana, el barri que hi ha darrere l'estació, con un tono gris por la proximidad del ferrocarril, la barrera que lo aislaba entre las compuertas, el río y una fábrica de gas que se desmanteló gracias a la presión vecinal.
Porque los vecinos de Pardinyes siempre han sido muy vecinos, y adquirieron aquí una conciencia de barrio que los convirtió en ciudadanos de primera.
De aquel barrio de casas pequeñas y bloques de pisos sociales se ha pasado a una zona con edificios de diseño, una de las caras más luminosas de la nueva Lleida. Los vecinos de Pardinyes se asentaron aquí y aquí nacieron sus hijos, que crecieron y se enamoraron aquí, al lado del río, paseando por la Mitjana en verano al atardecer.
La primavera en Pardinyes está llena de amor y de parejas adolescentes entregadas al juego, pero también de desengaño y de ruptura. En Pardinyes, con la primavera también llega el desamor, la otra cara de la moneda. A principios de los noventa, la comisión de Cultura de la
potente Organización de Vecinos de Pardinyes creó un original concurso literario con el objetivo de premiar las mejores cartas de ruptura amorosa.
Este fin de semana se había de dar a conocer el ganador de la decimocuarta edición, pero han sido tantas las cartas recibidas que la organización y el jurado se han concedido una prórroga ante el aluvión literario. Las Cartas de Desamor han recibido un total de 169 originales en catalán y castellano, procedentes de todo el mundo. Son cartas de no más de tres folios que deben
expresar la sinceridad más cruel y real, la decepción, la esquivez, el hartazgo de la rutina, o cómo
la llama de la pasión se ha ido apagando por una convivencia que ya no vive de la ilusión del
ser amado.
El amor tiene su contrapunto, su cara oscura y el jurado pretende premiar aquel escrito que transmita toda la originalidad ante un momento complicado pero al que hay que enfrentarse con toda su crudeza. Las cartas revelan la pluralidad del amor y sus desdichas, desde todos los
puntos de vista porque el desamor afecta a humanos y no humanos, incluyendo a los objetos y el fetiche.
Pardinyes se da a conocer al mundo gracias a un club de corazones solitarios que se enfrenta a la
realidad. Tal vez sea la nostalgia de aquel barrio gris pero entrañable en la frontera con el río y las negras vías del ferrocarril.
A punt a punt per tenir guardonats a "Cartes de Desamor"
Ja pràcticament s'han ultimat les reunions del jurat del premi "Cartes de desamor" en la seva 14ena edició que enguany a volgut assolir una certa independència respecte del l'oberbooking del mes d'abril respecte dels actes literaris i altres activitats a l'entorn del llibre i la literatura, per tenir una data pròpia, que també hem allunyat del mes de maig que a la ciutat de Lleida es farcit de festa.
Els jurats ja ultimen la decissió que serà comunicada i festejada a ben segur en les properes setmanes, tot i que en un format de festeta nou. Ja us n'informarem.
Pepe Marin Rock Festival
Té vida pròpia, de fet i una sang rocker que li cor per les venes que li injecta l'Andrés Rodríguez, comença a ser gran, el "
Pepe Marin festival", del que el nostre col.lega se sent tant orgullós i que va nèixer com qui no vol la cosa, ja veieu, a pardinyes, de la mà del CCCP i de la Comissió de Cultura.
A les festes del barri, veurem un cop més l'edició festiva de la seva aportació a la cultura, un cop més el Rock es farà amo i senyor dels carrers i places del barri més actiu, a ben segur de tota Lleida.
Com diria l'Andrés: Oh Yea!!!!!
